13- FASE 3. APLICACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTIVITATS: A què juguem al meu país?. TARDA EN FAMÍLIA.

1. Identificació de la sessió

Data: 30 de novembre de 2010

Durada: 2h i mitja

LLoc: Centre Obert Centre (Igualada).

Participants/ destinataris/ col·laboradors: Nens/es del grup dels grans, les seves famílies, educadores i jo.

2. Fites:

- Fer participar les famílies de l'activitat al centre obert aportant els jocs que coneixen de la seva cultura/ país d' origen.
- Observar relacions entre pares/mares i nens a l' hora de jugar.
- Fer participar les famílies en la decoració de Nadal del Centre Obert. 

3. Desenvolupament.

Mentre les famílies anaven arribant, he anat preparant el material necessari per a jugar als jocs tradicionals que hem anat fent amb els nens en les darreres sessions. Alguns nens em demanaven per jugar-hi, però els he fet esperar a fer l'activitat amb tothom. 

Un cop ja eren tots, entre la meva tutora i jo, hem explicat a les famílies que hem anat aprenent jocs de diferents països i que els nens els hi volien explicar. Hem demanat voluntaris i gairebé tots els nens volien explicar un  dels jocs que han aprés aquests dies a les famílies. Algunes mares, i un pare, feien alguna aportació, sobre com li deien ells a aquest joc, que és el mateix però es diu d' una altra manera, que juguen una mica diferent ( els mateixos comentaris més o menys que havíen fet els nens quan se'ls va presentar l'activitat). Després hem deixat una estona per jugar-hi, i hem fet algunes fotos.

En la segona part de la sessió han col·laborat fent un taller per a decorar el centre obert per nadal. 

4. Recursos

Material necessari per als jocs: xapes, guixos, mocadors, gomes elàstiques, cordill, baldufes, bitlles, yo-yo, joc del Mancala...

Càmera de fotos. Espai de joc del centre obert.
Material per a fer detalls decoratius per nadal. 

5. Avaluació

Les famílies han tingut reaccions similars a les que van tenir els nens el primer dia que vam presentar els jocs. Les mares àrabs, ha costat una mica més que es possessin a participar de l'activitat. Eren més apàtiques i n' hi ha hagut un parell que s' han quedat recolzades a la paret mirant el que feien els nens. 

Hi ha hagut un parell  de mares magrevines que si que hi han participat i feien comentaris. D'altres famílies; un pare de Santo Domingo, per exemple, ha estat jugant a la baldufa, a la xarranca... i deia que son els mateixos jocs que feia ell de petit, però que el nom és diferent. Una altra mare, catalana, que es poc participativa, s' ha obert molt jugant a les gomes, perquè li ha recordat quan era petita.

La valoració ha estat positiva. S' ho han passat força bé, i he pogut observar també quin tipus de relació estableixen els pares/mares/germans, amb els nens a l' hora de jugar.

També ha costat una mica, fer-los recollir. 

Finalment, he intentat que ells fessin una petita avaluació de l'activitat però ha estat poc concreta. Només m' han dit alguns que els hi havia agradat molt algun joc en concret i que estava bé. Però les característiques d' aquest tipus de famílies fan difícil que puguin fer una valoració gaire profunda.  

6. Observacions. 

Faltaven tres o quatre famílies catalanes, i la majoria eren àrabs, però tot i així hi havia representades totes les cultures que hi conviuen al centre obert. Tot i així, ha costat força que es relacionessin famílies de diferents cultures entre ells. Han fet com petits grupets: les àrabs juntes, les d' aquí en un altre joc. En aquest sentit, potser caldria anar treballant més sovint aquest tipus d'activitats.

Intentaré copsar el que les famílies han comentat als nens després de marxar en la propera sessió, a veure quines sensacions han quedat. 

No he realitzat la gravació en vídeo que havia proposat al meu pla de treball. He pensat que podria coaccionar als adults saber que estaven sent gravats i no he gossat fer-ho.

12- SESSIÓ AMB EL GRUP DELS PETITS.

1. Identificació de la sessió: 

Data: 29 de novembre de 2010

LLoc: Centre Obert Centre ( Igualada)

Durada: 2h i mitja

Participants/ Destinataris/ Colaboradors:

Nens/es del grup dels petits( 4-8 anys), educadores del centre obert, i jo. 

2. Fites.

-Observar el treball que es fa amb els nens mes petits. 

- Col·laborar amb les educadores en el desenvolupament de la sessió

- Observar les actituds i dinàmiques dels nens d'aquesta edat.

3. Desenvolupament. 

La sessió s' ha desenvolupat d' una manera molt similar a les sessions del grup dels grans. Els nens han arribat, berenat, fet deures.També han jugat i han anat fent els tallers de regalets pels pares ( Nadal).

4. Recursos. 

Material / instal·lacions del centre obert

5. Avaluació 

Ha estat interessant observar els comportaments d'aquest grup. He pogut veure que es generen força menys conflictes ( tant verbals com d'agressions físiques). Ara bé, també influeix el fet, que aquests es relacionen menys entre ells. Fan molt joc paral·lel i individual.  També he vist que juguen molt mes a joc simbòlic, ( cuineta, nines, cotxes, botiga., metges...) i menys a jocs de taula o de moviment (pilota, colxonetes...). Son mes tranquils. Això fa que la sessió sigui molt mes relaxada, però que sigui mes necessària la intervenció de les educadores per poder aconseguir que els nens es relacionin entre ells. 

6. Observacions.

Donat que per la meva feina, estic mes acostumada a treballar amb nens d'aquesta edat, que no pas amb els grans, ha estat una sessió molt còmoda per mi. He pogut comprovar que la decisió de fer la major part de les hores de pràctiques amb el grup dels grans, va ser encertada, ja que m' ha permès aprendre molt més que si ho hagués fet amb aquest grup de petits.

11- ANEM A LA PISCINA!!!! ( 3 sessions)

1. Identificació de la Sessió: 

Dates: 1 i 16 d'octubre i 19 de novembre ( divendres)

Durada: 2 hores i mitja x 3 sessions

Lloc:  Piscina del complex esportiu "Infinit" a Igualada.

Participants/Destinataris: Grup de 24 nens/es dels 2  Centres Oberts d' Igualada ( grans i petits), educadores i jo. 

Col·laboradors: Monitors de natació.

2. Fites:

- Treballar hàbits d' higiene i ordre personal amb els nens que tenen més carències en aquest sentit.

- Practicar un esport. 

- Treballar hàbits de respecte i convivència social en unes instal·lacions obertes al públic. 

3. Desenvolupament:

Els nens arriben al Centre Obert. Les educadores revisen si porten tot el material que necessiten per anar a la piscina: tovallola, sabó, xancletes, roba de recanvi neta.  Després marxen cap a la parada d'autobús on esperen que arribi l'autocar que prèviament ha recollit els nens de l'altre centre obert. Junts arriben a la piscina. Es fan dos grups: nens i nenes i les educadores dels dos centres es reparteixen entre els dos vestuaris. 

Es canvien. Cal supervisar que els nens/es endrecin bé les seves pertenences i que es canviin correctament i en ordre i respecte per la resta d'usuaris del vestidor. 

Després passen per la dutxa i es dirigeixen a la piscina amb el seu monitor. Hi ha dos grups; els que saben nedar millor i els prinicipiants. 

Les educadores del centre obert i jo, ens queden dins el recinte de la piscina, en un banc, observant l'activitat i per si es necessari fer alguna intervenció. 

Un cop acaba l'activitat es fa el procès a la inversa ( dutxa, canviar-se i posar-se roba neta, recollir tot, i marxar amb l'autocar, cadascu al seu centre obert. 

4. Recursos

Transport, Instal·lacions esportives( piscina); material personal de cada nen ( sabó, banyador, roba, tovallola, xancletes...); personal de la piscina ( monitors de natació).

5. Avaluació

 Durant les tres sessions que hi he assistit a aquesta activitat ha estat interessant veure la organització personal dels nens. Sorprèn en alguns casos. En general els nens respecten força tant les instal·lacions com a la gent que comparteix el vestidor. S' ho passen força bé. 

També ha estat interessant  i profitosa l'estona que els nens estan nedant, amb els monitors de la piscina, ja que es veuen actituds d'alguns nens en un entorn diferent del Centre Obert. Durant aquest temps, les educadores dels dos centres oberts, també aprofiten per fer comentaris sobre alguns casos, famílies, anècdotes... i penso que es pot aprendre molt. 

6. Observacions.

Per motius de places, cal fer una tria de quins nens van a la piscina. Hi ha uns criteris. Per ells es com un privilegi. Si no es comporten adequadament no poden participar de l'activitat. 

Quan vam establir el calendari de les meves pràctiques amb la meva tutora del centre del centre obert, vam pensar que aquesta activitat potser no era la més interessant des del punt de vista psicopedagògic. Després d' haver assistit a tres sessions, considero que he pogut treballar moltes coses. De fet, els comportaments i actituds dels nens, es treballen en tots els contextos i en qualsevol moment. Ara bé, el treball d' hàbits d' higiene i ordre personal, és molt més evident en aquesta activitat que no pas en qualsevol altre moment de la dinàmica del centre obert. 

10-FASE 3- APLICACIÓ PROGRAMA: A què jugem al meu país?. Jocs amb els nens/es ( 3 sessions)

1. Identificació de la sessió: Avui juguem a...

Data: 18, 23 i 25 de novembre de 2010

Durada: 2h i mitja x 3 sessions

Lloc: Centre Obert Centre

Participants/ col·laboradors/ destinataris: Nens/es del grup dels grans, 2 educadores i jo. 

2. Fites: 

 - Presentar als nens/es jocs tradicionals de diferents països . 

- Proporcionar nous recursos a les educadores del centre obert per a treballar la interculturalitat amb el grup de nens més grans ( assessorament)

- Col·laborar en la creació de vincles entre els nens i a l'establiment de dinàmiques entre el grup.

- Col·laborar al treball de normes de convivència a través del joc. 

3. Desenvolupament. 

Un cop han arribat tots els nens, fem una rotllana. Jo porto una capsa amb el material que necessitem per a fer els jocs que s' havien previst per a cada sessió. També porto la llista dels jocs que havíen proposat.  Els hi dic que a cada sessió només podrem fer 5 dels jocs i que el proper dia ja farem uns altres. A continuació trec els materials que necessitem i de seguida hi ha voluntaris per explicar com s' hi juga ( en les tres sessions ha passat més o menys el mateix). En tots els casos en que ha estat possible que ho expliquessin o exemplifiquessin ells, ha estat així. Hi ha hagut alguns  jocs que he hagut de donar un cop de mà jo en la explicació. 

 Un cop presentats els jocs que tocava en cada sessió hem deixat una estona perquè cadascú provés de jugar al que ells volguessin. 
En alguns casos els nens han proposat que es podria fabricar el material per jugar-hi de manera artesanal. Per exemple, en el cas del Mancala alguns nens han explicat que una vegada a l'escola van construïr un taulell d'aquest joc amb oueres. Quan juguen a bitlles, diuen que també es podria jugar amb ampolles de plàstic. Els hi he dit que si volen podem construir-ho també al centre obert (si tenim temps).

  

4. Recursos. 

Material de jocs: tauler de Mancala, gomes elàstiques, cordills, xapes, guixos, baldufes, bitlles...

Espai de joc del Centre Obert. 

Càmera de fotos. 

5. Avaluació. 

En general, els nens han estat molt participatius en l'activitat durant les tres sessions. Tots volien explicar aquells jocs que coneixien als altres. Els altres també ho escoltaven amb atenció. Hi ha hagut comentaris interessants per part seva, com ara: "ah, a aquest joc també hi juguem aquí", o " el que jo conec es juga una mica diferent però és el mateix joc", o " aquest me'l va ensenyar la meva mare" o "a aquest joc també hi juguem al Marroc". 

Entre tots, hem arribat a la conclusió que en el fons, els nens dels diferents països tampoc som tan diferents com de vegades ens pensem. A tots ens agraden els jocs i ens ho podem passar bé junts. 

A l' hora de jugar, han estat molt motivats, i hi ha hagut menys conflictes dels que habitualment es generen. 

Per tant, han estat  sessions molt positives. Tant les educadores com jo, ens hem sorprés positivament de l'acollida que ha tingut aquesta activitat amb els nens. Ajuda molt a l' hora d'establir vincles entre els nens, i se senten molt motivats,potser per la novetat o perquè se senten protagonistes d'alguna cosa i senten que tothom se'ls escolta.

6. Observacions.

Hem fet algunes fotos, de l'activitat. En la propera sessió es farà la mateixa activitat però amb la participació de les famílies 
( Tarda en família). Intentaré que tothom s' hi pugui engrescar i que hi pugui haver força interacció entre famílies i nens de diferents cultures. 

9-FASE 3: Aplicació del Programa: A què juguem al meu país?Recull jocs proposats.

1. Identificació de la sessió:

Data: 12 de novembre de 2010

Durada: 2h i mitja.

Lloc: Centre Obert Centre ( Igualada)

Participants/ col·laboradors/destinataris: Nens/es grup dels grans, educadores i jo. 

2. Fites. 

Recollir un llistat de jocs tradicionals de diferents cultures proposats pels nens.

Acordar el calendari de presentació dels diferents jocs. 

Veure si disposem del material necessari. Preparar-lo per la propera sessió

3. Desenvolupament. 

Ha costat una mica que els nens hi fessin aportacions. Cal dir que hi ha molts nens que només venen els dijous, i no havien estat el dia que es va fer la proposta. Els que si que hi eren, la majoria han dit que no s'han recordat de preguntar a casa jocs que hi jugaven els pares al seu país. El nen que havia dit que prepararia el full per apuntar jocs,no ho ha fet a casa i quan se li proposa fer-ho en aquell moment, accepta, tot i que ho fa poc motivat. Una mica forçat  per mi, va explicant la proposta als nens que no la coneixien. 

Finalment, hi ha una nena que apunta un joc. 

4. Recursos.

Llistat. 

Estratègies de motivació 

5. Avaluació. 

En primer lloc, m'adono que quan vaig programar la meva intervenció no vaig tenir en compte que el grup de nens del dimarts no és exactament el mateix dels dijous, i que hi ha força nens/es que no coneixien la proposta. Ha calgut tornar-la a explicar per la qual cosa, s' ha endarrerit tot el procés. 

Per altra banda, avui no estaven gaire motivats per aquest tema. Potser perquè la manera de presentar-ho ha estat improvitzada i no ha anat tan bé com el dia anterior quan es va fer d' una manera més estructurada. 

Una de les nenes que havia apuntat la proposta al llibretó no ha vingut i l'altre nen, estava força esverat i no tenia massa ganes de fer aquesta activitat avui. L' hem hagut de forçar una mica i per tant no ha anat tan bé. 

6. Observacions.

Caldrà endarrerir les presentacions dels jocs. En funció de les propostes que surtin, és possible que haguem de fer nosaltres les propostes de jocs, tot i que els farem creure que ho han escrit altres nens ja que la "idea" era aquesta  i pensem tant la meva tutora com jo, que no volem que s' ho prenguin com una imposició de l'adult, ja que això va en contra de la dinàmica habitual al centre obert.  

Anàlisi DAFO del Centre Obert Centre ( Igualada)

	SITUACIONS NEGATIVES		SITUACIONS POSITIVES
Interior ( Controlable)	Debilitats: - Manca dinàmica de grup.  Activitats molt lúdiques i sovint massa individuals o en petit grup. ( Cal dir que el grup dels grans es nou i molts s'acaben de conèixer). - Interculturalitat. Es fa molt treball dels costums i tradicions catalanes, però hi ha poques activitats on els nens d'altres països puguin explicar-nos o donar-nos a conèixer a nosaltres les seves (jocs tradicionals, contes, festes, costums...)		Fortaleses: - Professionals. Les educadores que hi treballen son molt competents. Equip força estable. - Flexibilitat. Les activitats són flexibles i permeten fer intervencions encara que no estiguessin previstes en el moment que es cregui necessari. - Relació amb l'entorn.  Es fan moltes activitats a fora relacionades amb l'entorn més proper: piscina, parada de castanyes al carrer, anar a comprar ingredients pel berenar a la botiga del costat, sortides, colònies... - Material. Hi ha força material per realitzar les diferents activitats. - Instal·lacions. Son força noves i adequades a la feina que s' hi fa. - Proximitat física i de treball amb els Serveis Socials. N' hi ha molt de contacte ( estan en la mateixa planta). Les educadores tenen molta informació sobre les situacions econòmico socials i emocionals de les famílies.
Exterior ( No Controlable)	Amenaces: - Famílies amb una escala de valors diferent de la que es treballa al Centre Obert. Manca de recursos de tot tipus. Situacions familiars molt dificultoses. - Excés de demanda. Hi ha molts nens/es que necessiten d' aquest recurs però no hi poden accedir per manca de places. - Edat límit. El treball que es fa amb els nens/es fins als 12 anys, queda "tallat" en una edat molt crucial. Just quan entren en l'adolescència el treball de normes de convivència i hàbits socials que s'està fent per compensar les mancances familiars queda inacabat.	Oportunitats: -Treball interprofessional. Treballen de manera coordinada amb Serveis Socials, EAP, EAIA, CSMIJ, Escoles... així com amb l'altre Centre Obert del Municipi. - Recolzament Institucional.  L' Ajuntament d'Igualada fins ara aposta per aquest tipus de polítiques socials. - Voluntariat. Existència de voluntaris que ajuden en el treball que s' hi fa.

8- FASE 3. Aplicació programa: A què juguem al meu país?. Proposta al grup.

1. Identificació de la sessió:

Data: 9 de novembre de 2010

Durada: 2h i mitja

LLoc: Centre Obert Centre.

Participants/ col·laboradors: Nens/es, educadores del centre obert i jo. 

Destinataris: educadores del centre obert i nens del grup del grans. 

2. Fites: 

- Fer la proposta de presentar diferents jocs tradicionals d'altres països per tal que tothom que vulgui els pugui conèixer. 

- Motivar als nens a buscar jocs, preguntant a les famílies, coneguts...

- Explicar com ho farem

- Demanar als nens que pensin si hi voldràn participar. 

- Treballar el compromís i la responsabilitat. 

3. Desenvolupament.

La proposta no ha durat tota la sessió. En un moment donat, he cridat a tots els nens i hem fet una rotllana. Els hi he dit que donat que en la darrera sessió hi va haver un problema i no vam poder fer el Consell Participatiu, un nen que era un dels que havien escrit la proposta al llibretó, volia explicar-los-hi la "seva" proposta. Ho ha fet molt bé, tot i que tant les educadores, com jo, hem anat dirigint una mica la conversa. A la majoria dels nens els ha semblat bé, excepte, un que no escoltava i que no hem aconseguit que estigues a la rotllana seguint la conversa. Entre els altres, hem acordat, que el nen que feia la proposta prepararia un full per a fer un llistat amb els jocs que es proposa fer, i el nom dels nens que els volen explicar. Un cop fet això, veuríem com ho organitzem. Una de les educadores, la meva tutora, ha demanat als nens qui hi voldria participar, dient que si s' hi apuntaven després ho haurien de fer, però que si no s' hi apuntaven després s' ho perdrien, tot i que no ha forçat en cap moment a ningú. Hi ha hagut un parell de nens que han dubtat, però finalment s' hi han apuntat tots els que hi eren presents, excepte el nen que no era capaç d'estar a la rotllana. 

4. Recursos. 

Hem fet servir una llista per apuntar qui volia participar d'aquesta activitat.  També s' ha fet servir la estratègia de demanar-los un compromís. De cara a la propera sessió necessitem una altra llista per apuntar els jocs. 

5. Avaluació.

El nen que feia la proposta, es un nen que té molts problemes pel que fa a les actituds de respecte envers els altres. Genera molts conflictes. En la sessió anterior, vaig intentar que ell fos un dels que fessin la proposta al llibretó i així va ser. Avui, li ha agradat molt, poder explicar ell la proposta als altres. Crec que l' ha fet sentir molt bé, sentir-se el centre d'atenció i per altra banda, li ha servit per demostrar a les educadores i als companys que pot ser una persona molt creativa, amb idees, amb molts recursos, i que quan vol pot ser encantador tot i que penso que potser és una estratègia seva per aconseguir que li puguin deslliurar d' un càstig que està complint. De totes maneres, ha anat bé per tal de poder-li donar també un reforç positiu.

També ha estat interessant veure com la meva tutora els demanava un compromís. Eren lliures de triar si ho volien fer o no, però han d' assumir el que comporta la seva decisió en les properes sessions. Hem aconseguit que la majoria diguessin que si, amb la qual cosa, els que dubtaven s' han afegit a la majoria i això ha fet que aconseguissim el que voliem.

Alguns nens han dit, que preguntarien a casa, a algun amic xinés de l'escola, o fins i tot buscarien a internet  jocs per a fer amb tots. També cal que pensin que es necessita per jugar-hi.

Finalment, el nen que presentava la proposta ha demanat si podria preparar la llista a casa, i portar-la dijous. Li hem dit que si. 

Esperem que se'n recordi!!!!

6. Observacions. 

En aquesta sessió no hi era l'altra nena que va escriure la proposta al llibretó. Ja li explicarem el proper dia.

7- TARDA DE L'ÀVIA ( Grup Petits)

1. Identificació de la sessió

Data: 8 de novembre de 2010

Durada: 2h i mitja

Lloc: Centre Obert Montserrat ( Igualada)

Participants: Nens/es, educadores dels 2 centres oberts d' Igualada i jo.

Col·laboradora: Sra. Mercè ( àvia).

Destinataris: Nens/es del grup dels petits dels dos centres oberts.

2. Fites.

Treballar diferents hàbits de convivència i relacions socials. 

Respecte per les persones grans. 

Relacionar-se amb els nens de l'altre centre obert de la mateixa edat. 

Conèixer un entorn una mica diferent. 

Escoltar un conte. 

Compensar el fet que la majoria d'aquests nens no tenen un ambient familiar que permeti que els seus avis, pares, o germans els expliquin un conte. 

3. Desenvolupament. 

Quan he arribat al centre obert centre, m' he presentat als nens que no em coneixien. De seguida ens hem traslladat a l'altre centre obert. Allà ja ens esperaven i la Sra. Mercè ( una àvia voluntària) ens ha explicat dos contes. Després els nens han jugat junts, uns 10 minuts aproximadament i hem tornat cap al centre obert centre. 

4. Recursos. 

Hem necessitat un vehicle per a transportar els 11 nens i les 3 persones adultes que érem. L'àvia ha utilitzat una pissarra velleda i retoladors de colors com a suport visual per explicar els contes.

5.  Avaluació. 

Els nens del grup dels petits, de seguida s' han obert a mi, i m'explicaven coses, i em parlaven. Han estat mes ràpids en aquest sentit del que ho van ser els grans. Evidentment, penso que això ho fa l'edat. 

Pel que fa al moment d'explicar el conte, inicialment m' ha semblat que la sra. Mercè anava a un ritme massa lent, i que els nens desconnectarien, però no ha estat així. Això m' ha fet reflexionar i pensar que potser som els adults els que moltes vegades accelerem el ritme dels nens, i que ells s'adapten al que nosaltres donem, vull dir que si els fem anar mes a poc a poc, ells s'adapten i son capaços de mantenir  l'atenció més del que ens pensem. 

Ha estat una activitat força entranyable que ajuda a compensar una mica algunes carències en l'entorn familiar de molts d'aquests nens. 

6. Observació. 

Potser he trobat una mica arriscat des del punt de vista de la responsabilitat sobre els nens/es el fet de marxar en una furgoneta conduïda per una de les educadores.

6. UNA TARDA CONFLICTIVA.

1. Identificació de la sessió.

Data: 4 de novembre de 2010

Durada: 2h i mitja

Participants/col·laboradors/ destinataris: Grup de nens/es grans, educadores, i jo. 

2. Fites.

En aquesta sessió l' objectiu inicial era poder fer la proposta de jocs tradicionals d'arreu del món al grup mitjançant el Consell Participatiu, però s'ha generat un conflicte entre dos nens ( s'han agredit física i verbalment), i n' hi ha hagut  dos nens mes que han mostrat actituds poc respectuoses pels altres, en els moments previs a la celebració del Consell i això ha fet que les educadores hagin hagut d' intervenir i modificar el que hi havia previst. 

3. Desenvolupament.

S' ha fet un Consell Extraordinari amb un tema únic: Recordar les normes del Centre Obert. Durant aquesta sessió s' ha intentat fer reflexionar als nens sobre com han d'actuar, i sobre com en el cas de no fer-ho bé, es pot intentar sol·lucionar. Bàsicament, se'ls ha intentat  fer arribar a la conclusió que els conflictes se solucionen parlant, i posant-se en el lloc de l'altre ( empatia) . Cal fer un esforç per respectar a tothom. 

Una de les educadores em comenta una estratègia que ha fet servir consistent en reproduïr les actituds d' un dels nens, com si ella fos el nen i que aquest ho pugui visualitzar en l'altre per adonar-se del que ha fet. Es una manera de millorar l'empatia. "Tu que haguessis fet si haguessis estat jo ( l'educadora)?". Em comenta que aquesta tècnica li han explicat en un curs que està fent i que li ha funcionat força bé. 

Un cop han marxat tots els nens, em deixa llegir un informe sobre una coordinació que s' ha fet amb l' Hospital de Dia en relació amb un dels nens del centre obert per tal de que pugui tenir mes informació sobre el que s'està treballant en aquesta família. 

4. Recursos. 

Tècniques per a aconseguir l'empatia, reflexions sobre les normes al centre obert i sobre les actituds, conversa, anàlisi del que ha passat per part dels mateixos nens i de les educadores.  Consell Participatiu extraordinàri. Improvització de la intervenció de les educadores.

5. Avaluació.

Tot i que avui, no he pogut dur a terme la intervenció prevista dins el meu pla de treball, ha estat una sessió molt positiva. He observat una intervenció necessària en un moment donat, modificant la programació en funció de la situació que es genera. Els nens son persones amb unes reaccions imprevisibles, de vegades, i  cal incidir quan es produeix la necessitat i no només quan ho programem. 

Ha estat molt interessant veure de quina manera l'educadora feia reflexionar als nens i com ha hagut de tallar el Consell de cop, donat que els implicats en el conflicte no escoltaven prou. Han hagut d'estar una estona, en silenci, sense fer res. La resta de nenes han pogut anar a jugar. 

M' ha servit molt, per veure diferents tècniques d'intervenció a l' hora de treballar el respecte i l' agressivitat.

6. Observacions.

Amb la tutora, donat que no ha estat possible presentar la proposta avui, hem acordat que ho farem el proper dimarts, tot i que no hi hagi Consell, ja que per qüestions de calendari no podem esperar a la propera setmana.

5- FASE 3. Aplicació del Programa: A què juguem al meu país?. Proposta

1. Identificació de la sessió

 Data: 2 de novembre de 2010

Durada: 2h i mitja.

LLoc: Centre Obert Centre ( Igualada)

Participants/ Col·laboradors/ Destinataris. Nens/esque assisteixen al Centre Obert, sobretot els que són d'altres països i jo. 

2. Fites. 

* Iniciar la proposta de treballar els jocs tradicionals dels diferents països d' origen dels nens. 

* Preteníem que fossin ells mateixos els que fessin la proposta i l'escrivissin al llibretó per a posar-la en coneixement de tothom el proper Consell Participatiu ( la propera sessió)

3. Desenvolupament. 

Mentre els nens anaven jugant, he anat buscant a alguns d'ells interessant-me pels jocs que fan a casa, demanant-los si coneixen algun joc del seu país. Hi ha hagut un nen de Santo Domingo que em deia que allà els nens juguen al mateix que aquí, si fa no fa.  Després hi ha hagut un parell de nens, dels mes grans i tots dos àrabs, un nen i una nena que m' han explicat un parell  de jocs del Marroc, amb llavors, pedres... Els hi he dit que potser a mi m'agradaria que ens els expliquessin i als altres nens també. De manera gairebé immediata la nena ha anat a buscar el llibretó i ha apuntat la proposta. M' ha dit que preguntaria a casa i a una amiga del Senegal per veure si pot portar algun joc mes. El nen, també proposava fer una fitxa dels jocs amb les instruccions perquè tothom pugui recordar-se'n.

4. Recursos. 

Llibretó de propostes, conversa dirigida cap al tema que a mi m' interessava, interès i motivació pel joc. 

5. Avaluació.

Ha costat una mica al començament, he tingut la sensació de manipular molt als nens i d' "enganyar-los" fent-los creure que ho estaven proposant ells quan en el fons he estat jo qui ha tirat la pedra i els ha portat al meu terreny. Ara bé, finalment he aconseguit l' objectiu de que fossin ells mateixos qui fessin la proposta  i que la vulguin explicar als altres. Penso, que en general, a tots ens agrada explicar coses sobre la nostra cultura i que els altres hi puguin participar dels nostres jocs.

6. Observacions. 

Avui, mentre intentava aconseguir que m'expliquessin a que jugaven a casa, un nen, m' ha demanat jugar a la corda. Han acabat jugant gairebé tots a saltar a la comba, que per altra banda, és un joc tradicional d'aqui. Algú m' ha dit que al Marroc i a Sudamèrica també hi juguen. En el fons, tampoc son tan diferents!!!!!!